Back to top
luis

Luis García: "A la Damm tot són facilitats. Estic creixent moltíssim"

En la seva primera experiència com a entrenador, Luis García (Oviedo, 1981) està liderant una gran temporada del Juvenil A a Divisió d’Honor, a la vegada que rep multitud d’elogis del futbol base català. “El meu model de joc es basa a ser protagonista, voler la pilota i tractar de generar superioritats”. Repassem com està sent aquest procés amb el tècnic cerveser.

Quin balanç fas de la primera part de la temporada?

Estic molt content, gaudint moltíssim. Crec que el més important és que els nois estan evolucionant molt bé i molt ràpid. Per això venim, per tractar de seguir formant-los, ajudar-los a millorar i a entendre més el joc.

En quin aspecte del joc has notat que els teus jugadors han millorat més respecte als primers entrenaments a la pretemporada?

Quedar-me amb un de sol seria injust, crec que han millorat en tot. Sobretot, qui més ho nota és la gent que els veu cada mes o cada tres setmanes. Nosaltres, [el cos tècnic] hi ha coses que fan que les donem per normals perquè els veiem cada dia, però els qui els veuen de tant en tant diuen que han evolucionat moltíssim i ho estem notant. I ells segur que també, encara que de vegades no se n’adonin.

Ara que ja fa uns mesos que hi treballes, què és el que més t’està agradant de la Damm?

M’està agradant tot, crec que és un club immillorable. No podia haver triat un club millor per començar a entrenar. És cert que tenia grandíssimes referències, però crec que la realitat ha superat tot el que m’havien comentat. A la Damm tot són facilitats. I en l’aspecte humà m’han fet créixer moltíssim, no només com a entrenador, sinó com a persona.

El Club que t’has trobat era el que t’imaginaves?

No, encara més. És un club professional en futbol formatiu. Crec que això s’ha de posar en gran valor i jo, per sort, sóc aquí i estic gaudint molt i evolucionant també com a entrenador.

T’esperaves aquest nivell de la competició?

Sincerament, no sabia molt bé on érem. Quan véns del món professional, més o menys pots tenir una idea del nivell que hi ha. Per això, a la gent que coneixia el nivell del futbol base li preguntava com ens veia, en quin nivell estàvem… al cos tècnic també els preguntava i ells em deien que creien que estàvem bé. Tenia aquesta incertesa, i és molt important com a entrenador saber en quin moment i com estàs respecte a la categoria a la qual t’has d’enfrontar. La Divisió d’Honor és preciosa i súper competitiva, i cal gaudir-la i competir-la al màxim.

Quins són els teus principis com a entrenador de futbol base?

Quan tractes de formar t’oblides una mica del resultat. Personalment, per com veig el futbol es tracta d’ensenyar als nois ja no només una idea de joc, sinó a entendre el joc com a tal, què està passant al partit, més enllà de sistemes o d’una estructura determinada. El més important és que interpretin què passa. A partir d’aquí, poden prendre millors decisions. Una de les eines que intento utilitzar és preguntar-los molt què està passant, com podem generar situacions i crear superioritats. A mesura que van passant els mesos, veus que et van contestant correctament.

Tu que has estat futbolista professional, t’ha costat deixar de prioritzar el resultat abans que l’estil de joc en aquest club on tenim una identitat molt definida?

No, no m’ha costat perquè jo crec molt en el procés, més que en el resultat. Dins de la meva idea de joc (que no té per què ser la millor del món perquè hi ha moltes maneres de jugar a futbol), si no seguim el meu procés i guanyem no em quedo satisfet perquè no és la manera que jo busco per guanyar. A partir d’aquí, quan jugues bé, i a jugar bé se li pot dir de moltes maneres (al meu model de joc és ser protagonista, voler la pilota, tractar de generar superioritats, i trobar espais i homes lliures), i guanyes, és meravellós. Quan jugues d’aquesta manera i perds, no marxo enfadat perquè crec que el procés és l’adequat. Evidentment has de millorar, no hi ha dubte, independentment que guanyis 3-0 o perdis 1-4. Sempre cal millorar.

Creus que l’exigència que tens actualment serà la mateixa quan arribis a una banqueta de Primera?

Crec que l’exigència se l’ha de marcar un mateix. Jo sóc tremendament exigent amb la meva feina i amb tot el que faig, i de la mateixa manera ho sóc amb els jugadors. És l’única manera de millorar. La sort que estic tenint ara amb la gent que dirigeix ​​aquest club i que tinc al meu voltant és que no es fiquen en res i t’ajuden en tot el que poden. Tinc clar que en l’àmbit professional serà diferent. Pel que fa a exigència personal i col·lectiva, serà la mateixa com a mínim.

El teu desig per al 2020?

Molta salut per a tothom. Per a la meva família, per a la família Damm, pels meus jugadors i per a tots, perquè sense salut no podem fer absolutament res. A partir d’aquí, tenint salut podrem treballar i exigir-nos al màxim, i somiar i gaudir molt alt!

 

Entrevista per Ignasi Cardó i Carles Domènech

Fotografies per Pep Morata i Jordi Play

Vídeo

Entrevista a Luis García