Per celebrar l’efemèride, jugadors i staff tècnic es van reunir per primera vegada 25 anys més tard. L’acte es va realitzar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm i va consistir en un sopar de tipus còctel acompanyat d’una bona cervesa Damm. El president del Club Ramon Agenjo va dedicar unes paraules als integrants d’aquelles plantilles, i va destacar la categoria humana dels seus components, encara vigent més de dues dècades després.
L’entrenador dels dos equips vencedors era Juan Barbero, que avui dia encara recorda com es van aconseguir els títols. “Amb la generació del 77 vam guanyar el Sant Gabriel per 4-0 al camp del Júpiter. Aquell era el primer campionat de cadets de la història de la Damm. L’any vinent, amb els jugadors nascuts el 1978, vam repetir la gesta en superar l’Espanyol per 3-1 a la final. Eren uns nois molt bons al camp i molt estimats fora del terreny de joc”, explica Barbero.
Amb la generació del 77, a més, es dóna la circumstància que Barbero els va entrenar al Benjamí B i va anar pujant-los de categoria any rere any fins a fer-los campions al Cadet A. Aquest fet tan poc habitual va propiciar una relació de complicitat amb alguns jugadors en plena etapa de formació que va durar uns vuit anys. “Els del 1977 eren coneguts com ‘els elèctrics’ perquè eren molt petits i hàbils quan van quedar campions en etapa de benjamins”, recorda Barbero.
El grup guanyador de la temporada 1992-93 també va haver de refer-se d’un accident de trànsit quan es dirigia a Màlaga per disputar el campionat d’Espanya. A prop d’Ulldecona, l’autocar que transportava l’expedició cervesera va perdre el control i va sortir de la carretera. Dos jugadors i el delegat lesionats van ser el balanç de ferits després d’aquest ensurt que va reforçar, encara més, el seu vincle d’unió.
Tot plegat, una bonica història d’èxit esportiu amb la superació d’algun capítol amarg que ha perdurat amb el pas dels anys, i que va marcar els primers passos d’alguns jugadors que van fer el salt al futbol professional, com Juanjo Carricondo (FC Barcelona) o Toni Velamazán (Barça, Espanyol). El darrer descriu com ha viscut el retrobament amb els seus antics companys de vestidor: “Ha estat una vetllada molt bonica. Tots hem canviat molt. Amb algun he mantingut la relació i inclús hem treballat junts, però d’altres feia 25 anys que no els veia”, diu Velamazán, i afegeix, “estem molt agraïts al Club i a tothom qui s’ha implicat per organitzar-ho. Tant de bo ens puguem tornar a reunir d’aquí a 25 anys”.
